Sobre Manuel Sacristán Luzón

Manuel Sacristán (1925-1985) fou la figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura a Catalunya. El seu marxisme revolucionari i crític, intenta una síntesi amb l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. Va ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Com a professor, filòsof, escriptor i traductor contribuí a la difusió dels principals corrents d'inspiració científica.

miércoles, 15 de octubre de 2008

Díptic. V Cicle de Conferències de Filosofia

›

MIAL, Xuan. La ausencia de Sacristán

›
EL PAÍS , Cartas al director, 10-09-1985

FARÍAS, Víctor. Ressenya de Las ideas gnoseológicas de Heidegger

›
EL PAÍS. Babelia , 10-06-1995. Pàgina 15

BORRÁS, María Rosa. Ressenya de Panfletos y materiales II. Papeles de filosofía

›
EL PAÍS, 19-08-1984. Libros, pàgina 5.

SEMPERE, Joaquin. Sobre la cultura de Manuel Sacristán

›
T.E. Trabajadores de la Enseñanza. Edita Federación de Enseñanza de CC.OO. Segunda época. Núm. 22, octubre 1985. Pàgines 8 i 9.

PARDO, Javier. Reflexiones de Manuel Sacristán sobre problemas de la enseñanza

›
T.E. Trabajadores de la Enseñanza . Edita Federación de Enseñanza de CC.OO. Segunda época. Núm. 22, octubre 1985. Pàgines 7 i 8.

MSL. La situación política y ecológica en España

›
BIEN Boletín de Información sobre Energia Nuclear . Edita: Comité Antinuclear de Catalunya. Número 15, març-abril 1981. Pàgines 17 i 18.
‹
›
Inicio
Ver versión web
Con la tecnología de Blogger.