Sobre Manuel Sacristán Luzón

Manuel Sacristán (1925-1985) fou la figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura a Catalunya. El seu marxisme revolucionari i crític, intenta una síntesi amb l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. Va ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Com a professor, filòsof, escriptor i traductor contribuí a la difusió dels principals corrents d'inspiració científica.

martes, 23 de febrero de 2010

MSL. La situación política i ecològica en España y la manera de acercarse críticamente a esta situación desde una posición de izquierdas (10/V/1979)

›
MSL. Pacifismo, ecología y política alternativa. Icaria, Barcelona, 1987, pp. 18-23
domingo, 21 de febrero de 2010

Marxisme de càtedra

›
No hi ha més remei que dir aquesta grolleria en el més intempestiu dels moments, que és aquest. El marxista de càtedra es troba fora de l...
viernes, 19 de febrero de 2010

Marxisme no és teoria, és intent de programa. Política és ètica

›
"El marxisme no és teoria, sinó intent de programa (sobre un desig), que s' intenta fonamentar en crítica (Ballestero) i en conei...
sábado, 13 de febrero de 2010

MSL. Entre sol y sol. Laye n. 19, Maig-juliol 1952

›
lunes, 18 de enero de 2010

MSL: Sobre dialéctica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009

›
sábado, 9 de enero de 2010

Salvador López Arnal. Donde habita el olvido. Carta a EL PAIS (31.07.2001)

›
sábado, 2 de enero de 2010

Salvador López Arnal. Motivos para hablar de Sacristán. Carta a EL PAIS (25.05.1998)

›
‹
›
Inicio
Ver versión web
Con la tecnología de Blogger.