domingo 11 de septiembre de 2011

La filosofia catalana a la postguerra










Textos redactats per Antoni Albert, Albert Botta, Joaquim Bretxa i Pere de la Fuente

martes 23 de febrero de 2010

domingo 21 de febrero de 2010

Marxisme de càtedra


No hi ha més remei que dir aquesta grolleria en el més intempestiu dels moments, que és aquest. El marxista de càtedra es troba fora de l'ànima de la tradició marxista, que no és una tradició de la ciència, sinó de la militància revolucionària. El marxisme de càtedra, biblioteca i sala de conferències és molt confortable, fins que fa crisi.

Mentrestant evita haver d'estudiar física, química, matemàtica, agronomia, economia, etc. i evita molestar-se en la vida quotidiana com el militant. Tot això emparat pel marxisme de veritat, el dels partits i sindicats. Quan aquests es troben en crisi, s'acaba el suport. L'intel·lectual marxista té la solució típica de l'intel·lectual: a veure qui disposa ara del bon candeler en el qual posar-se.

Les melancolies de l'alienació només són filosòfiques per a l'intel·lectual. No per a l'obrer en atur.

Sobre dialèctica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009, p. 262
Notes de lectura de Lucio Colletti ("La crisi del marxisme" a L'Espresso)

viernes 19 de febrero de 2010

Marxisme no és teoria, és intent de programa. Política és ètica


"El marxisme no és teoria, sinó intent de programa (sobre un desig), que s'intenta fonamentar en crítica (Ballestero) i en coneixement científic. No s'ha de ser marxista (Marx); l'únic que té interès és decidir si un es mou, o no, dintre d'una tradició que intenta avançar, per la cresta o carena, entre la vall del desig i la de la realitat, a la recerca d'una mar en la qual ambdues conflueixen."

MSL. Sobre dialéctica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009, p. 263
Anotació de lectura sobre un text de Colletti ("La crísi del marxisme", L'Espresso)

sábado 13 de febrero de 2010

lunes 18 de enero de 2010