Un text sobre Copèrnic per a un calendari

“Per començar, vaig trobar en Ciceró que Nicetas pensava que la Terra es mou. Després també vaig trobar en Plutarc que alguns altres també havien tingut la mateixa opinió. I encara que sembli una idea absurda, vaig pensar que jo també tenia dret a examinar si no seria possible descobrir demostracions més fines de les revolucions dels orbes celestes, basades en la suposició d’algun moviment de la Terra.”

Nicolau Copèrnic (1473-1543)

Sobre les revolucions dels orbes celestes

Copèrnic estudià a la ciutat de Cracòvia i més tard a Bolonya, Roma i Pàdua. Féu estudis de dret i d’astronomia, tots els quals es reflectiren en la seva vida. En tornar a Polònia, en qualitat de canonge, ocupà diversos càrrecs diplomàtics, administratius i econòmics. També exercí la medicina i fins i tot fou administrador del bisbat en un període de seu vacant.

Durant uns trenta anys va treballar en l’obra que, malgrat haver tingut precursors, és considerada des de la seva època com el monument inicial d’una altra ciència, la ciència moderna: es tracta dels sis llibres sobre les revolucions dels orbes celestes, en els quals Copèrnic construeix un sistema planetari heliocèntric, contraposat al de Ptolemeu, però emprant en gran part els càlculs de l’astrònom grec. El sistema de Copèrnic és molt més senzill qualitativament i estructural que el de Ptolomeu i té implicacions metafísiques respecte el lloc de l’espècie humana en el cosmos, les quals han tingut gran importància en la cultura posterior. Encara que Copèrnic no s’atreví a publicar els seus treballs fins l’any en què morí, és evident que les seves idees, expressades en els sonets passius no impresos en aquella època, eren prou conegudes, ja que l’any 1533, deu anys abans de publicar-se l’obra magna de l’astrònom polonès, el papa Climent VII havia demanat a un dels seus secretaris, un alemany, que li expliqués les teories de Copèrnic.

Text escrit en col·laboració amb Mª Angeles Lizón per al calendari Temps de Gent 1984

* * *

Sobre Copèrnic, MSL va escriure aquest nota (pàg. 282) en la seva traducció al castellà del llibre de Nestle, Griechische Geitesgeschichte. Vom Homer bis Lukian [Història de l'esperit grec], 1944:

“Des de l'època de redacció d'aquest llibre de Nestle, la investigació de la història de la ciència ha subratllat encara més la importància del descobriment d'Aristarc i la seva influència en Copèrnic. L'eliminació de la referència a Aristarc en el pròleg imprès del De revolutionibus (imprès pòstumament) es deu a l'editor i amic de Copèrnic que, amb cert fonament, va creure poder evitar així atacs religiosos a l'astrònom: no citant més que a pitagòrics, la tesi heliocèntrica semblava “mera hipòtesi matemàtica”, no materialment creguda; així s'evitava xocar amb l'autoritat. Citar a Aristarc era en canvi confessar l'heliocentrisme com a plena teoria física. I això no era encara possible 50 anys més tard, com proven els processos contra Bruno i Galilei.”