La postguerra condicionà les possibilitats d'un pensament filosòfic. La figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura fou Manuel Sacristán (Madrid, 1925-Barcelona, 1985). Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica, amb Scholz, a Münster. De 1956 a 1965 ensenyà lògica i epistemologia a la Universitat de Barcelona. Col·laborà en l'edició de la revista Laye i els anys 70 fundà les revistes Materiales i Mientras tanto. La seva filosofia s'insereix en el marxisme crític (proper a la filosofia analítica), i intenta una síntesi amb el pensament ecologista, feminista i pacifista. Va ser un dels primers a ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Personalitat socràtica, exercí molta influència en la vida cultural i política catalana i va contribuir a la difusió dels principals corrents filosòfics d'inspiració científica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario