No hi ha més remei que dir aquesta grolleria en el més intempestiu dels moments, que és aquest. El marxista de càtedra es troba fora de l'ànima de la tradició marxista, que no és una tradició de la ciència, sinó de la militància revolucionària. El marxisme de càtedra, biblioteca i sala de conferències és molt confortable, fins que fa crisi.
Mentrestant evita haver d'estudiar física, química, matemàtica, agronomia, economia, etc. i evita molestar-se en la vida quotidiana com el militant. Tot això emparat pel marxisme de veritat, el dels partits i sindicats. Quan aquests es troben en crisi, s'acaba el suport. L'intel·lectual marxista té la solució típica de l'intel·lectual: a veure qui disposa ara del bon candeler en el qual posar-se.
Les melancolies de l'alienació només són filosòfiques per a l'intel·lectual. No per a l'obrer en atur.
Sobre dialèctica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009, p. 262
Notes de lectura de Lucio Colletti ("La crisi del marxisme" a L'Espresso)
No hay comentarios:
Publicar un comentario