La distinció entre "Filosofia" i "Psicologia" és un primer reconeixement del caràcter anacrònic de les seccions de filosofia. Aquestes seccions, per estar inspirades en una cultura arcaica, contenen com a filosofia matèries que són des de fa temps ciències positives en sentit ampli, però que eren un capítol de la Metafísica a l'Edat mitjana. Una matèria així és la psicologia. L'esqueixar-la de la Filosofia ès reconèixer aquest fet. Però el mantenir-la com a part de l'antiga secció és reconèixer-lo a mitges. En la pràctica, com els estudiants de psicologia no tindran, si segueixen sent estudiants de lletres, suficient preparació en fisiologia, ni en sociologia, ni en matemàtica, ni en patologia general, el resultat serà la producció d'una nova categoria d'incompetents, més perillosos que abans ja que estaran titulats com a especialistes.
- Pel que fa a la filosofia, ara és fa més evident que mai el fet que els plans d'estudi -aquest i els anteriors- la tracten en realitat com si fos una ciència positiva, ja que ara apareix coordinada amb una ciència positiva (la psicologia). Això és contradictori fins i tot amb el concepte més tradicional de filosofia.
- Entre les assignatures comunes a filosofia i psicologia hi ha al menys quatre (de cinc) que poden entendre's ja com a especulació filosòfica passada de moda, ja com a ciència positiva. Són la lògica, la psicologia, l'antropologia i la sociologia. L'únic punt de vista avui dia admissible és que les quatre són ciències positives (en sentit ampli, és a dir, més o menys capaces de realitzar l'ideal de la teoria pròpiament dita, però totes tractades ja amb mètodes científico-positius i amb la conscient intenció de fer d'elles teories positives). Deixant de banda la lògica —que, per la seva naturalesa formal i per la seva utilitat instrumental directa o indirecta, hauria de ser obligatòria per a tots els estudiants—, quin privilegi tenen les altres tres respecte de la física, la genètica o l'economia? El fet que apareguin en filosofia aquelles i no les altres preses com a exemple es deu, simplement, a que els redactors del pla han tingut temps (segles) per a adonar-se que la física és una ciència positiva, mentre que encara no s'han adonat d'això pel que fa a la sociologia, per exemple.
- En conclusió, pot dir-se que el pla considerat no és més que una conservació lleugerament reformista d'un vague i contradictori concepte de filosofia propi d'altres èpoques: el pla conserva encara un concepte metafísic d'algunes ciències (les socials), mentre s'ha deixat ja arrencar per la cultura moderna algunes altres (les naturals).
- Pel que fa a la filosofia, ara és fa més evident que mai el fet que els plans d'estudi -aquest i els anteriors- la tracten en realitat com si fos una ciència positiva, ja que ara apareix coordinada amb una ciència positiva (la psicologia). Això és contradictori fins i tot amb el concepte més tradicional de filosofia.
- Entre les assignatures comunes a filosofia i psicologia hi ha al menys quatre (de cinc) que poden entendre's ja com a especulació filosòfica passada de moda, ja com a ciència positiva. Són la lògica, la psicologia, l'antropologia i la sociologia. L'únic punt de vista avui dia admissible és que les quatre són ciències positives (en sentit ampli, és a dir, més o menys capaces de realitzar l'ideal de la teoria pròpiament dita, però totes tractades ja amb mètodes científico-positius i amb la conscient intenció de fer d'elles teories positives). Deixant de banda la lògica —que, per la seva naturalesa formal i per la seva utilitat instrumental directa o indirecta, hauria de ser obligatòria per a tots els estudiants—, quin privilegi tenen les altres tres respecte de la física, la genètica o l'economia? El fet que apareguin en filosofia aquelles i no les altres preses com a exemple es deu, simplement, a que els redactors del pla han tingut temps (segles) per a adonar-se que la física és una ciència positiva, mentre que encara no s'han adonat d'això pel que fa a la sociologia, per exemple.
- En conclusió, pot dir-se que el pla considerat no és més que una conservació lleugerament reformista d'un vague i contradictori concepte de filosofia propi d'altres èpoques: el pla conserva encara un concepte metafísic d'algunes ciències (les socials), mentre s'ha deixat ja arrencar per la cultura moderna algunes altres (les naturals).
- Pel que fa al problema dels cursos comuns a totes les seccions de la facultat de lletres, pot contemplar-se de la manera següent des del punt de vista de la secció de filosofia:
a) els cursos comuns contenen l'ensenyament d'algunes disciplines instrumentals útils per a l'estudiant de filosofia: el grec i el llatí;
b) a banda d'això, suposen merament una ampliació de la cultura general de l'estudiant. Sembla de sentit comú afirmar que una facultat no té com a funció promoure la cultura general, ja que aquesta es pot aconseguir llegint i assistint a cursos de diferents facultats. Resta la utilitat del llatí i el grec, imprescindible per a la lectura dels clàssics (com l'alemany, l'anglès o el francès, això a part). Però existeix una secció de clàssiques i altres de filologia romànica i germànica. Per això, els dos cursos comuns es podrien suprimir com a tals; els estudiants, segons la seva inclinació, podrien enriquir la seva cultura general pel seu compte (uns amb orientació cosmològica, altres amb orientació històrica), deixant de ser tractats com a nens als quals se'ls reglamenta fins i tot la cultura general; i els dos anys podrien ja ser una propedèutica filosòfica, amb la qual cosa els últims restarien lliures per a una vertadera iniciació en la investigació;
c) Per assegurar acadèmicament que els estudiants disposen d'un coneixement mínim de matèries instrumentals n'hi hauria prou amb introduir al tercer any d'estudis (qualsevol que fos el curs en el qual cada estudiant estigués matriculat, excepte 5è) un examen que versarà al menys sobre grec, llatí (traducció de clàssics) i una disciplina necessària per llegir rectament filosofia moderna, a saber, l'anàlisi matemàtic clàssic, fins el càlcul infinitesimal suficient per a entendre bé la mecànica clàssica. Cada estudiant hauria de poder preparar aquest examen durant tres anys i al seu gust, triant els professors que li interessessin de clàssiques i de matemàtica. És a dir, també per a la seva preparació en matèries instrumentals, igual que pel que fa a la cultura general, l'estudiant de filosofia ha de ser tractat com a un adult responsable. L'únic que hauria de controlar la Secció és si l'estudiant, en el seu tercer any d'estudis, és o no capaç de llegir i entendre els clàssics filosòfics.
Manuel Sacristán Luzón (1967)
No hay comentarios:
Publicar un comentario