Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Manuel Sacristán (1925-1985) fou la figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura a Catalunya. El seu marxisme revolucionari i crític, intenta una síntesi amb l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. Va ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Com a professor, filòsof, escriptor i traductor contribuí a la difusió dels principals corrents d'inspiració científica.
Ex-libris MSL
Archivo del blog
-
▼
2008
(74)
- ► septiembre (12)
-
▼
marzo
(8)
- Fabian Estapé. De tots colors (2000)
- Eugenio Trías. El árbol de la vida (2003)
- Els partits marxistes i el moviment per la pau
- Homenatge de CC.OO (9/11/1995)
- Jordi Solé Tura, El País (29/08/1985) Necrològica
- Carta de Pilar Fibla al diari Avui, 22/01/1998
- Homenatge a Santa Coloma de Gramenet, 16/12/1995
- Homenatge a MSL, novembre 1995, febrer 1996
1 comentario:
Miquel Porta Perales va escriure: "El problema és que la filosofia de Trías és literalment inefable. De facto, i de iure, som davant d'un discurs metafísic (i ontològic) mancat de referent. Certament, es tracta d'una bona arquitectura conceptual. Però, tal com deia el positivisme lògic de les primeres dècades del segle, es pot dir que "La razón fronteriza" viola la sintaxi lògica del llenguatge i incorre en el no-sentit. "Closques buides", diria Rudolf Carnap. En tot cas, queda un interessant exercici literari" (Avui, 25/02/1999). D'aquestes memòries mal escrites no es pot dir el mateix, obra liporiosa d'un levita d'una hierocràcia parasitària de lletratinents.
Publicar un comentario