Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Manuel Sacristán (1925-1985) fou la figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura a Catalunya. El seu marxisme revolucionari i crític, intenta una síntesi amb l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. Va ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Com a professor, filòsof, escriptor i traductor contribuí a la difusió dels principals corrents d'inspiració científica.
Ex-libris MSL
Archivo del blog
-
▼
2008
(74)
-
▼
septiembre
(12)
- Arroyo, Francesc: Però, qui era Shakespeare? Hi ha...
- Ressenya de Manuel Satué
- Díptic II Jornades Sobre el lloc de la Filosofia
- Què fer? Aguantar, aguantar.
- Carta de presentació de MIENTRAS TANTO
- Uber die "Ars magna" des Raimundus Lullus (8.7.1955)
- CAPELLA, Juan-Ramón Aproximación a la bibliograsfí...
- José María Valverde. Acerca de Manuel Sacristán (1...
- Juan Carlos García-Borrón. Conversaciones sobre MSL
- El darrer examen de Lògica
- Maria Rosa Borràs. Acerca de Manuel Sacristàn (1996)
- Pilar Fibla. Acerca de Manuel Sacristán (1996)
-
▼
septiembre
(12)
No hay comentarios:
Publicar un comentario