Què fer? Aguantar, aguantar.

Des del seu punt de vista, quina és l'esperança, l'alternativa no només política, també a nivell de pensament, que té avui la societat espanyola?

No ho sé, perquè jo veig la situació molt negra, com he descrit abans, molt negra. Des del meu punt de vista, que és un punt de vista d'esquerra social, no veig que ens recuperem a curt termini, ni molt menys. No ho veig. Ni veig que els partits comunistes (...), es recuperin, ni veig que els moviments alternatius encara quallin; i el sindicalisme, que és una cosa molt important, tampoc sembla estar progressant. (...)

Sincerament: resistir, resistir. No veig per al futur proper cap altra sortida. Diguem que resistir i fer un màxim de propaganda real d'esquerres, és a dir, de propaganda comunista. És una vergonya, és una cosa indignant, que en mig de d'una crisi del capitalisme com a poques, d'una brutalitat gegantina, resulti que la propaganda és capitalista, resulti que l'hegemonia ideològica és capitalista en mig d'un desastre com el que estem visquent. Que milions i milions d'aturats siguin compatibles amb una hegemonia eufòrica d'ideologia capitalista. És revoltant, però és així.

Desembre de 1984

Publicada a Mundo Obrero, febrer 1985, pàgines 32-33.
De la Primavera de Praga al marxismo ecologista. Entrevistas con Manuel Sacristán Luzón. Edició de Francisco Fernández Buey i Salvador López Arnal. Editorial Los libros de la catarata. Madrid, 2004, pàgines 224-225.