CITA

Amb el predomini, sempre creixent, de la població urbana, a la qual acumula en grans centres, la producció capitalista concentra, per una banda, la força motora històrica de la societat, però, per altra banda, dificulta l'intercanvi entre l'ésser humà i la naturalesa, és a dir, el retorn a la terra dels elements del sòl gastats per l'home en la forma de mitjans d'alimentació i de vestit, és a dir, pertorba l'eterna condició natural d'una fecunditat duradora de la terra. Amb això la producció capitalista destrueix al mateix temps la salut física dels treballadors urbans i la vida mental dels treballadors rurals, Però alhora, per la destrucció de les condicions d'origen purament espontani d'aquell intercanvi, obliga a produir aquest sistemàticament com a llei reguladora de la producció social i en una forma adient al ple desenvolupament humà. En l’agricultura, igual que en la manufactura, la transformació capitalista del procés de producció apareix sempre com a martirologi dels productors, el mitjà de treball com a mitjà de submissió, d’explotació i d’empobriment del treballador, la combinació social dels processos de treball com a opressió organitzada de la vitalitat, la llibertat i l’autonomia individuals dels treballadors. La dispersió dels treballadors rurals per grans superfícies trenca al mateix temps la seva capacitat de resistència, mentre que la concentració augmenta la dels treballadors urbans. A l’igual que en la indústria urbana, en l’agricultura moderna l’augment de la força productiva i la major fluïdesa del treball es compra al preu de la devastació i l’extenuació de la mateixa força de treball. I tot progrés de l’agricultura capitalista és un progrés no només de l’art de depredar el treballador, sinó també i al mateix temps de l’art de depredar la terra; tot progrés en l’augment de la seva fecunditat per a un termini determinat és al mateix temps un progrés en la ruïna de les fonts duradores d’aquesta fecunditat. Quant més part un país de la gran indústria com a rerafons de la seva evolució —com els Estats Units d’Amèrica, per exemple—, tant més ràpid és aquest procés de destrucció. Per això la producció capitalista no desenvolupa la tècnica i la combinació del procés social de producció més que minant al mateix temps les fonts de les quals sorgeix tota riquesa: la terra i el treballador.

Karl Marx, El capital, llibre I (1867), cap. XIII.

(Cita Mientras tanto, número 6, 1981)